És per la seva seguretat...
Avui he tingut el dubtós honor de ser un dels primers usuaris "afectats" per les noves normes de seguretat aeria que s'apliquen a tota la UE. No voldria que la crítica que estic a punt d'evacuar sigui entesa com un despreci a la teòrica amenaça terrorista, però si que entenc que avui, tristament, s'ha donat un passet més en la retallada de drets a tots el ciutadants de la UE (unió basada, a més dels motius econòmics, en el respecte i la voluntat d'universaltzar els drets humans). La qüestió és que desde els atemptats de l'11S a NY i Washington, les retallades de drets (previsibles) als EUA, han anat arribant de forma lenta però imparable a l'àmbit de la UE. Ens diuen que és per la nostra seguretat, però tinc la impressió que el ciutadà mitjà (i la classe dirigent), pensa que totes les mesures de seguretat imaginables, no podrien frenar la capacitat d'acció d'un terrorista, si aquest realment, té aquest propòsit...així doncs, ¿què estem fent? ¿tenen raó de ser aquests controls genèrics i a l'engrós de cadascun de nosaltres? I no parlo només en l'àmbit aeri; no son poques les propostes per controlar la nostra activitat a la Xarxa o en d'altres àmbit com el de les finances. La meva resposta a aquestes preguntes ha estat donada en molts medis i per molts entesos i entenc que no és altra que la voluntat dels poders reals de crear un estat de por latent en cadascun de nosaltres; així no interessa que no es parli de l'amenaça terrorista durant massa temps i, regularment, els EUA o desde la pròpia UE (sobretot al RU), ens recorden que l'amenaça segueix allí i que pot venir embasada en una ampolla d'aigua mineral...extendre una por latent, més que real, entre els ciutadants, pot convertir-se (i de fet així és) en la gran raó que justifica les retallades de drets. 1984 ve al cap sense gran necessitat d'imaginació.
Dit això, no cal dir que les imatges d'avui a l'aeorport eren francament espectaculars: des dels homes de trajo i corbata aguantant-se els pantalons per la obligatorietat de passar els cinturons per l'scaner, fins àvies ficant les cremetes de bellesa en boses expressament dissenyades. Els passatgers (què vols fer) a aguantar estoicament i a alguns ens ha vingut al cap, la poca feina que tindran als aeroports, si algun dia (amb l'ajuda del Tot Poderós i de tots els elements de la Terra), fa l'aparició estelar a BCN el benvolgut TGV (AVE per ser políticament correctes).
