M'aventurava jo intrèpidament per l'excitant Via Laietana amb el meu nou artefacte motoritzat, amb les limitacions de velocitat i maniobriabilitat que la meva poca pericia m'impossen, quan de sobte el tràfic s'ha densificat per una causa poc entenedora. El cas és que el carril de pujada anava net com les rondes un dia de cada dia a les 3 del matí i que el trànsit fins aquell punt, pel centre de Barcelona, havia estat raonablement fluid. Ja em veieu a mi entremig de les fileres de cotxes provant d'avançar de forma poc ortodoxa i essencialment maldestre, ajudant-me de les meves dues cames a mode de crosses, recordant aquells primers passos amb la bicicleta ajudat per les salvadores rodetes posteriors. La situació començava a ser insostenible i sobretot veient com els nostres companys motoritzats (a quatre i dues rodes) que avançaven pel carril contrari, ho feien amb una fluidesa envejable. Supero amb les dificultats descrites la plaça de la Catedral i la conjunció dels carrers Jaume I i Princesa. En un moment, gràcies a la meva embergadura, aconsegueixo veure que en un punt no gaire més avançat de la via, el tràfic es decongestiona de forma quasi màgica. Algo extrany passa penso...Avanço com puc i tres o quatre barrets vermells a la vorera dreta m'alerten que, efectivament alguna cosa fora de lo normal succeeix...uns segons després, la visió definitiva de les causes d'aquell embús: al centre de la calçada, un altre propietari d'un barret vermell, acompanyat d'algú amb la mateixa indumentària, però amb un barret, aquest cop, blau, està rebent lliçons de regulació del tràfic. El semàfor a l'alçada d'aquest manté una intermitència d'una llum ataronjada.

Vagi per davant el meu respecte a aquesta ancestral professió del funcionari de la seguretat pública, en la seva versió més clàssica i entranyable de regulació del trànsit. Dit això, no em deixa de soprendre la facilitat amb la que els poders públics disposen del nostre temps i la nostra movilitat com si aquest fós un dret, sempre subjecte a l'interés general. Desconec el procediment que havia dut aquell mosso novell a regular el tràfic d'una important artèria barcelonina i els passos que havia tingut que prendre; el que semblava evident, era que la seva perícia era similar a la meva amb la moto i que ha ocasionat un embús de dimensions considerables. En qualsevol cas considero, que si hi ha un instructor al costat, aquest hauria de prendre les regnes de la situació quan el seu pupil les ha perdut de forma més que evident... Més enllà d'això, no hi ha altres formes, llocs i moments per fer aquest tipus de pràctiques? En fi, segurament els habitants del primer món ens queixem de futilieses però ep!! son les nostres futileses i encara ens queda la sana costum de marcatge i crítica del poder públic, encara que aquest s'acaba sempre perdent en la immensitat del ciber espai.